degradació de l'art.pdf


Aperçu du fichier PDF degradaci-de-l-art.pdf - page 1/63

Page 12363



Aperçu texte


1

L'era
de
la
degradació
de
l'art
i
de
la
política
cultural
a
Catalunya1

Per
Jorge
Luis
Marzo
(2012)


DOMINI
PÚBLIC


Índex
 


















pàgina



1‐
Introducció
 








2

2‐
De
la
idea
de
cultura
que
deriva
de
la
transició




3


Conflicte
i
cultura







3


El
fracàs
social
del
motor
cultural





8


El
mite
de
la
societat
civil






10

3‐
De
l’imaginari
noucentista
de
la
burgesia
catalana
 



14


Ciutat
i
cultura
 







15


El
Noucentisme:
de
quina
estètica
estem
parlant?



16


El
recel
envers
l’art
contemporani





17

4‐
Del
paradigma
neoliberal
de
la
competència





20


Subvenció
versus
inversió






21


Art
i
indústria
cultural
(o
per
què
el
disseny
guanyà
la
partida
a
l’art)

25


Art
i
recerca
(o
el
segrest
del
R+D)





27


La
relació
MACBA‐la
Caixa
com
a
paradigma
dels
futurs
conflictes

30

5‐
Hegemonia
del
populisme
cultural
 





34


L'art
en
la
Institució
Cultura






34


Tot
al
museu
 







39


"La
cultura
de
fer
cultura":
Política
cultural
versus
cultura


42


El
segrest
administratiu







43


Hiperinflació
versus
realitat:
Barcelona
i
el
circuit
d'art
contemporani
 45


Art
i
mitjans
 







47


Crítica
del
públic







49

6‐
De
la
necessària
autocrítica
del
sector
artístic




53

7‐
Una
resposta:
Declaració
de
la
Comissió
de
Cultura
de
l'AcampadaBCN‐15M


de
la
Plaça
Catalunya
de
Barcelona
(19
de
juliol
de
2011)





57


1


















 



Moltes
han
estat
les
persones
que
amb
les
seves
converses,
texts,
suggeriments
i
accions
han
fet
possible
la

redacció
d'aquest
text.
A
la
Comissió
de
Cultura
de
l'AcampadaBCN
del
15M,
que
durant
mesos
ens
hem
reunit
al

colomar
de
la
Plaça
Catalunya
de
Barcelona,
vaig
recollir
nombroses
propostes
i
reflexions
molt
enriquidores.
No

diré
aquí
els
noms
dels
companys
i
companyes
que
han
participat,
en
un
moment
o
altre,
a
la
Comissió,
per
por
a

deixar‐m'en
alguns
o
algunes
injustament.
Igualment
important
ha
estat
l'aportació
sobre
la
genealogia
de
les

polítiques
artístiques
a
Catalunya
del
grup
de
recerca
"Sub‐Històries",
en
el
que
participo
amb
Tere
Badia,

Guillermo
Trujillano,
Montse
Romaní
i
Octavi
Comerón.
També
cal
mencionar
el
grup
de
treball
sobre
polítiques

culturals
format
per
Jordi
Oliveras,
Roser
Mendoza,
Rafa
Milán,
Rubén
Martínez,
Ferran
Farré
i
Marta
Ardiaca.
De

totes
maneres,
estic
en
especial
deute
amb
l'Octavi
Comerón,
amb
qui
vaig
encetar
originalment
aquest
text.
Per

qüestions
alienes
a
la
seva
voluntat,
no
va
poder
dedicar‐s'hi
tot
el
que
hagués
volgut.
Això
no
ha
impedit
que
hagi

nodrit
generosament
les
idees
aquí
presents.
De
fet,
s'hi
reprodueixen
alguns
paràgrafs
sencers
de
la
seva
mà.
Li

dedico
aquestes
pàgines.