degradació de l'art.pdf

1

L'era
de
la
degradació
de
l'art
i
de
la
política
cultural
a
Catalunya1

Per
Jorge
Luis
Marzo
(2012)


DOMINI
PÚBLIC



Índex
 


























pàgina




1‐
Introducció
 















2

2‐
De
la
idea
de
cultura
que
deriva
de
la
transició







3



Conflicte
i
cultura













3



El
fracàs
social
del
motor
cultural









8



El
mite
de
la
societat
civil











10

3‐
De
l’imaginari
noucentista
de
la
burgesia
catalana
 





14



Ciutat
i
cultura
 













15



El
Noucentisme:
de
quina
estètica
estem
parlant?





16



El
recel
envers
l’art
contemporani









17

4‐
Del
paradigma
neoliberal
de
la
competència








20



Subvenció
versus
inversió











21



Art
i
indústria
cultural
(o
per
què
el
disseny
guanyà
la
partida
a
l’art)

25



Art
i
recerca
(o
el
segrest
del
R+D)









27



La
relació
MACBA‐la
Caixa
com
a
paradigma
dels
futurs
conflictes

30

5‐
Hegemonia
del
populisme
cultural
 









34



L'art
en
la
Institució
Cultura











34



Tot
al
museu
 













39



"La
cultura
de
fer
cultura":
Política
cultural
versus
cultura



42



El
segrest
administratiu












43



Hiperinflació
versus
realitat:
Barcelona
i
el
circuit
d'art
contemporani
 45



Art
i
mitjans
 













47



Crítica
del
públic













49

6‐
De
la
necessària
autocrítica
del
sector
artístic







53

7‐
Una
resposta:
Declaració
de
la
Comissió
de
Cultura
de
l'AcampadaBCN‐15M


de
la
Plaça
Catalunya
de
Barcelona
(19
de
juliol
de
2011)







57


1
























 



Moltes
han
estat
les
persones
que
amb
les
seves
converses,
texts,
suggeriments
i
accions
han
fet
possible
la

redacció
d'aquest
text.
A
la
Comissió
de
Cultura
de
l'AcampadaBCN
del
15M,
que
durant
mesos
ens
hem
reunit
al

colomar
de
la
Plaça
Catalunya
de
Barcelona,
vaig
recollir
nombroses
propostes
i
reflexions
molt
enriquidores.
No

diré
aquí
els
noms
dels
companys
i
companyes
que
han
participat,
en
un
moment
o
altre,
a
la
Comissió,
per
por
a

deixar‐m'en
alguns
o
algunes
injustament.
Igualment
important
ha
estat
l'aportació
sobre
la
genealogia
de
les

polítiques
artístiques
a
Catalunya
del
grup
de
recerca
"Sub‐Històries",
en
el
que
participo
amb
Tere
Badia,

Guillermo
Trujillano,
Montse
Romaní
i
Octavi
Comerón.
També
cal
mencionar
el
grup
de
treball
sobre
polítiques

culturals
format
per
Jordi
Oliveras,
Roser
Mendoza,
Rafa
Milán,
Rubén
Martínez,
Ferran
Farré
i
Marta
Ardiaca.
De

totes
maneres,
estic
en
especial
deute
amb
l'Octavi
Comerón,
amb
qui
vaig
encetar
originalment
aquest
text.
Per

qüestions
alienes
a
la
seva
voluntat,
no
va
poder
dedicar‐s'hi
tot
el
que
hagués
volgut.
Això
no
ha
impedit
que
hagi

nodrit
generosament
les
idees
aquí
presents.
De
fet,
s'hi
reprodueixen
alguns
paràgrafs
sencers
de
la
seva
mà.
Li

dedico
aquestes
pàgines.