degradació de l'art.pdf


Aperçu du fichier PDF degradaci-de-l-art.pdf - page 2/63

Page 1 23463



Aperçu texte


2

1‐
Introducció


Alguna
cosa
greu
està
passant
en
el
context
de
l’art
contemporani
local.
Els
creadors
fa
temps

que
patim
la
seva
degradació.
Des
de
diversos
àmbits,
i
especialment
per
part
d’aquells

responsables
de
gestionar
els
recursos
públics,
o
no
s’hi
actua
o
quan
es
fa
és
per
empitjorar‐
ho,
i
sovint
sense
amagar
un
clar
menyspreu
pels
damnificats.
I
no
es
tracta
de
diners,
o
no

principalment.
No
parlem
aquí
de
les
consequències
de
la
crisi
econòmica
o
de
les
retallades
en

cultura
(prop
del
40%
real
durant
els
darrers
dos
anys)
tot
i
que
per
molts
aquesta
situació

pugui
ser
ara
la
coartada
perfecta
per
fer
el
que
sempre
han
volgut
fer.


Tanmateix,
els
moviments
que
estem
presenciant
en
els
darrers
mesos
han
agafat
una
nova

dimensió.
Són
d’un
tamany
descomunal,
i
tenen
una
voluntat
totalitzadora
i
definitiva.
És

paradigmàtic
que
les
transformacions
jurídiques
i
legislatives
que
s’estan
duent
a
terme
en

àmbits
com
ara
l’educació,
la
sanitat,
els
programes
socials,
etc.,
vinguin
justificades

"conjunturalment"
‐la
crisi‐
a
l’espera
de
poder
tornar
a
la
"normalitat"
un
cop
torni
la

tranquilitat
financera
(cosa
que
poca
gent
es
creu).
En
canvi,
els
radicals
tombs
d’orientació
que

es
proposen
a
la
cultura
(i
especialment
a
l’art
contemporani)
venen
acompanyats
d’un
discurs

definidor
d’allò
que
ha
de
ser,
a
partir
d’ara
i
en
el
futur,
les
noves
regles
del
joc.
O
sia,
no
hi

haurà
marxa
enrere.


Damunt
la
taula
de
joc
s’hi
ha
posat
el
MNAC,
el
MACBA
‐també
el
casament
de
la
seva

Fundació
amb
la
de
La
Caixa‐,
la
Virreina,
la
Capella,
el
CCCB,
el
Santa
Mònica,
el
Canòdrom,

Fàbra
i
Coats...
tot
el
teixit
públic
de
l’art
contemporani
de
la
ciutat.
Tal
com
ens
venen
repetint

amb
insistència,
l’obsessió
dels
actuals
responsables
de
les
polítiques
culturals
és
l’ordenació
i

la
racionalització
de
tot
el
mapa
artístic
local.
Han
agafat
l’esquadra
i
el
cartabó
per
dissenyar‐
nos
un
entorn
on
tot
encaixi
en
un
harmònic
recorregut
traçat
des
de
dalt.
El
conseller

Mascarell
es
va
referir
l’any
2011
a
la
necessitat
d’aplicar
"jardineria
científica
cultural"
a
la

política
artística.
Un
jardí
d’aparença
perfecta
amb
matolls
pulcrament
retallats,
cap
bri
d’herba

fora
de
lloc
–qualsevol
element
estrany
o
inoportú
ha
de
ser
arrencat–,
jocs
de
perspectives